El dissabte 25 de juliol de 2026, un advocat que havia deixat de representar un banc, una caixa de compensació, la targeta de crèdit d’uns grans magatzems i una empresa de cementiris es va posar a renunciar als seus poders. Eren milers de causes repartides per tot el país. En comptes de presentar els escrits un per un, va deixar un programa fent-ho per ell. Dilluns a mig matí ja en portava 38.477 als tribunals civils de tot Xile, entre 500 i 900 per tribunal, i l’Oficina Judicial Virtual, el portal per on entra gairebé tot el que es presenta a un tribunal, patia «severes interrupcions i lentitud». Els jutges civils de Santiago van demanar a la Cort Suprema que restringís l’accés de l’advocat, que prohibís l’ús d’intel·ligència artificial per presentar escrits i que hi posés un CAPTCHA, aquelles caselles de «no soc un robot».
El més cridaner del cas és que cada escrit era legítim. Renunciar a un poder és a la llei, i avisar el client també. Ningú no va fer trampa. El que va passar és més interessant, i per veure-ho cal mirar el Poder Judicial amb els ulls amb què un enginyer de programari mira qualsevol sistema d’informació: qui produeix dades, per on entren, quins programes les mouen i en quin punt exacte una persona ha de llegir, decidir i signar.
Una cuina amb tres cuiners
Imagina un restaurant de barri. Durant dècades s’hi demanava al taulell: calia anar-hi, fer cua i parlar amb algú. La cua era una llauna, però frenava les comandes sense que ningú ho hagués dissenyat així. Un dia el restaurant estrena una aplicació. Des del telèfon, qualsevol demana en segons, a qualsevol hora, sense cua. L’aplicació mai no diu «la cuina és plena»: pren totes les comandes i les va enganxant a la paret de la cuina.
La cuina, mentrestant, té els mateixos tres cuiners. Cada plat necessita que algú llegeixi el tiquet, el prepari i el tregui. Si l’aplicació es queda curta, en una tarda es lloguen més servidors. Contractar cuiners triga mesos i pressupost.
Ara imagina que un client connecta un programa a l’aplicació i fa deu mil comandes en una nit. L’aplicació aguanta a dures penes. La paret s’omple de tiquets. I els cuiners arriben dilluns a aquell mur de paper, amb les comandes urgents de sempre perdudes en el munt.
El Poder Judicial xilè té exactament aquesta forma. Amb un agreujant: la llei obliga els cuiners a respondre cada tiquet.
El mapa, en dos colors
Vaig dibuixar el sistema amb dos colors, i aquesta distinció és la idea central de l’article. Blau és programari: l’Oficina Judicial Virtual, els sistemes on viu cada causa, l’estat diari. Creix comprant infraestructura. Ambre són persones: jutges, secretaris, funcionaris, receptors. Creix amb dotació, i la dotació la fixa la Llei de Pressupostos.
Seguim un escrit pel mapa.
Qui presenta. Advocats i despatxos, grans litigants com bancs i grans magatzems, persones amb la identitat digital estatal, institucions com la Fiscalia o el Registre Civil. I, des de fa poc, programes que fan servir les claus d’un advocat. Per al sistema, aquell programa és indistingible de l’advocat; només el delata el ritme.
La porta. L’Oficina Judicial Virtual (OJV) existeix des de la Llei 20.886, del 2016, la de tramitació electrònica. Autentica qui hi entra, segella la presentació amb data i hora i la deixa a la carpeta electrònica de la causa que toca. Accepta tot el que passa la validació. No té límit per compte ni cap manera de dir «espera».
La safata. Cada escrit cau al tribunal de la seva causa, identificat pel número d’expedient. Si un tribunal està col·lapsat, l’escrit no es pot enviar a un altre amb menys feina: la causa és d’aquell tribunal. I la safata d’escrits «per proveir» no té sostre.
La decisió. Aquí hi ha tot el que és escàs. Per cada escrit, un funcionari redacta la resolució (la resposta del tribunal, encara que sigui un «tingui’s present») i un jutge o secretari la signa amb signatura electrònica avançada, la signatura digital amb certificat que la llei exigeix. Aquest pas no es pot accelerar ni repartir: una persona llegeix i signa.
La sortida, que torna a l’entrada. La resolució es publica a l’estat diari, la llista de resolucions de cada dia, i amb això queda notificada. La notificació engega els terminis, i el termini produeix l’escrit següent. Vist de lluny, el sistema és una roda: cada resposta produeix la pregunta següent.
Amb això a la mà, el desfasament es veu sol. El 2024 van entrar al Poder Judicial més de 3 milions de causes i se’n van acabar prop de 2 milions. La cua existia abans de cap robot.
Tres maneres d’omplir la paret
La ràfega de juliol va ser la més vistosa, però hi ha altres maneres de saturar el costat ambre. Traçades sobre el mateix mapa, en veig almenys tres.
La ràfega. Un sol compte, un programa, un cap de setmana. Com que no hi ha quota per usuari, un sol litigant va consumir capacitat de tots els tribunals civils del país. Ningú no ho va detectar per una alerta: ho va notar el cap de projecte del sistema civil mirant l’ingrés, i el centre d’atenció telefònica va trucar a l’advocat per preguntar-li què estava fent. L’únic fre va ser bloquejar, a mà, l’adreça d’internet des d’on arribaven els escrits.
La càrrega sostinguda. El cobrament de deutes. Bancs, grans magatzems i caixes cobren pagarés per judici executiu, un procediment on el deutor rarament es defensa. Entre 2014 i 2016, el 92% del que va entrar als tribunals civils va ser d’aquesta mena. És trànsit previsible, gairebé mecànic, i corre pel mateix jutge, el mateix funcionari i la mateixa safata que un judici disputat de debò.
El pic correlacionat. Els recursos de protecció contra les isapres, les asseguradores privades de salut de Xile. Des del 2022, la carta de pujada de preus arriba a tots els afiliats el mateix mes, i al darrere vénen centenars de milers de recursos gairebé idèntics, presentats directament a les Corts d’Apel·lacions. Només entre gener i maig de 2022 en van ser 292.584. Com que una sentència només val per a qui l’ha demanada, les Corts els resolen un per un. El 2023, quan van baixar, l’ingrés a les Corts va caure un 69,4%.
Tres escenaris i un mateix defecte de forma: el sistema admet a la velocitat del programari i resol a la velocitat de les persones, sense sostre a la cua del mig i sense avisar qui produeix que la cuina és plena.
Per què t’importa, si ets advocat
Els advocats automatitzaran. Ja ho fan: plantilles per a recursos de protecció, programes que presenten demandes de cobrament en sèrie i, ara, agents d’intel·ligència artificial que operen l’OJV com ho faria un procurador. El debat de juliol es va plantejar com «es permet fer servir la IA per presentar escrits?». Crec que la pregunta útil és una altra: què passa amb un sistema dissenyat quan presentar era car, ara que presentar és gratis.
L’enginyeria coneix bé aquest problema, i les seves respostes tenen parents en el dret processal xilè. Tres, en llenguatge planer.
Una quota per compte, en comptes d’un CAPTCHA. El CAPTCHA castiga tots els usuaris i no en mesura cap; un robot pacient el passa igualment. Una quota raonable de presentacions per hora, amb una cua justa per a qui en necessita més, protegeix el tribunal sense tancar la porta a ningú. El parent legal ja existeix: el principi de bona fe de la Llei 20.886 i les condicions d’ús de l’OJV, que avui només s’apliquen després del dany.
Un tràmit massiu, amb una resolució única. Renunciar a milers de poders era una necessitat legítima. El sistema només oferia «un escrit per causa», així que l’advocat va muntar el bucle pel seu compte. Una presentació amb la llista de causes i una resolució per tribunal converteix 38 mil escrits en unes desenes d’actes. L’escrit amb llistat annex ja es fa servir a la pràctica; falta que el sistema l’entengui.
Que el sistema digui «rebut, en cua». Avui l’OJV accepta en silenci i el cost l’absorbeix el funcionari. Un estat explícit de «rebut, pendent d’admissió», amb efectes processals definits, faria visible la cua per al tribunal i per a qui presenta. I les matèries urgents (protecció, aliments, violència intrafamiliar) haurien de tenir la seva pròpia cua: la tramitació preferent existeix a la llei; falta que existeixi a la safata.
Res d’això no substitueix el jutge. Tot això existeix perquè el minut de jutge es gasti a decidir, i no a absorbir trànsit.
Si vols anar més a fons: el mapa complet
Aquest article és la versió de butxaca. El mapa complet dibuixa el sistema caixa per caixa, amb els seus noms reals (OJV, SITCI, SITCORTE, la distribució de causes, els receptors), la llei que defineix cadascuna i la seva lectura d’enginyeria. Els tres escenaris s’encenen sobre el mateix diagrama, i una taula tradueix quinze institucions processals al vocabulari dels sistemes distribuïts. Està pensat per a programadors i per a advocats amb curiositat tècnica, i allà sí que faig servir l’argot sense traduir-lo. El mapa és en castellà, i les fonts de totes les xifres d’aquest article són al peu del mapa.