Aquesta setmana va circular una resolució de la Novena Sala de la Cort d’Apel·lacions de Santiago que duia, enganxades al final, les instruccions donades a un assistent d’intel·ligència artificial: «Ets un jutge de la Cort d’Apel·lacions que ha de redactar la part considerativa de la sentència…». La Sala va rectificar l’endemà i va demanar un informe al relator. Aquesta és la meva lectura, en curt.

Que en un expedient judicial apareguin les instruccions donades a un assistent d’intel·ligència artificial confirma una cosa que les dades ja mostren: la IA és avui una tecnologia estesa al món legal. A escala global, el 44% dels operadors judicials de 96 països ja fa servir aquestes eines a la feina (UNESCO, 2024). A Xile, una enquesta a jutges civils (Lillo, Cantillana i Sanhueza, projecte ANID) mostra que un de cada deu declara fer-la servir en la seva tasca jurisdiccional, mentre que la meitat no ha rebut mai formació en tecnologies. És una bona notícia per a tribunals amb una càrrega de feina cada cop més gran. Però la IA no substitueix l’advocat, sigui in-house, litigant o jutge: fa més ràpides les tasques, i la responsabilitat pel criteri jurídic continua sent de la persona.

El que aquest cas posa en discussió no és la qualitat de la decisió, sinó el mètode. Copiar i enganxar des d’un assistent genèric, sense depurar ni verificar, és just el que les regles vigents volen evitar. L’article 17 del Codi d’Ètica Judicial de la Cort Suprema estableix que la decisió judicial «és sempre una tasca humana i la seva responsabilitat és indelegable», i exigeix verificar de manera independent qualsevol resposta o cita que surti d’aquests sistemes. La Guia sobre intel·ligència artificial de l’Acadèmia Judicial demana a més deixar constància del paper que va tenir l’eina i no introduir dades de les parts als prompts. La guia del Col·legi d’Advocats, del juliol de 2026, exigeix a l’advocat conservar la direcció de l’assumpte i la responsabilitat personal pel que signa. La lliçó és prioritzar eines especialitzades i, sobretot, la formació. Més que dominar el programari de moda, l’advocat necessita criteri per saber què delegar en la màquina i què no.