Articles · Edu Ramírez

Els tres riscos de la IA que un advocat hauria d'entendre

Wed, 10 Jun 2026 00:00:00 +0000

Als meus tallers d’IA per a advocats, les preguntes apunten gairebé sempre al mateix risc: què passa amb el que escric al xat, qui ho veu, si el proveïdor ho guarda. És una bona pregunta, i m’alegra que el gremi la tingui incorporada. Però és la primera de tres. La tercera és la que em fa escriure avui: hi ha advocats que executen als seus ordinadors programes descarregats d’internet, que no poden llegir ni auditar, a les mateixes màquines on guarden expedients sota secret professional. Les notícies d’aquestes setmanes mostren com de malament pot acabar això, fins i tot per a experts. Anem per ordre, però si t’has de quedar amb una sola idea, que sigui la tercera.

Aquest article inclou un diagrama: mira'l a la versió web.

El primer: on queda el que escrius?

Quan enganxes l’esborrany d’una demanda en un xatbot, aquest text viatja als servidors del proveïdor. La pregunta important és què passa després: si s’esborra, si queda emmagatzemat, si es fa servir per entrenar models futurs. La resposta depèn del producte i del pla: les versions gratuïtes de consum acostumen a donar menys garanties que els plans professionals, on es poden pactar acords de no retenció i de no entrenament. La regla pràctica: abans de posar informació d’un client en una eina, saber què diu el contracte sobre aquests dos punts. I si no ho saps, treballa com si tot quedés guardat: anonimitza.

El segon: qui respon per l’aplicació que hi ha al mig?

Entre l’advocat i el model de llenguatge gairebé sempre hi ha una aplicació: l’eina legal que rep els teus documents, els processa i els envia. Aquesta capa intermèdia és una empresa, amb els seus servidors, les seves pràctiques i la seva seguretat, i el mercat s’ha omplert d’aplicacions construïdes en setmanes. Hi ha senyals objectius per avaluar-les: certificacions de seguretat auditades per tercers (ISO 27001 és la més recognoscible), claredat sobre on s’emmagatzemen les dades, contractes de tractament de dades. A Trifolia vam passar per aquesta certificació i tot i així oferim una opció on-premise, instal·lada a la infraestructura del mateix despatx, per a clients amb polítiques que exigeixen reduir al mínim el risc de tercers. Ho explico perquè serveix de llistó: és el nivell de resposta que hauries de poder exigir a qualsevol proveïdor que toqui dades dels teus clients.

El tercer: què estàs executant al teu ordinador?

Aquí hi ha la novetat. Una quantitat sorprenent d’advocats fa servir Claude Code, una eina de programació amb IA pensada per a desenvolupadors, i d’altres de semblants. Els entenc perfectament: per a qui arriba de fora, el que s’hi aconsegueix sembla màgia, i jo mateix la faig servir cada dia. Però és una eina d’ofici aliè: està dissenyada per a persones que poden llegir el que fa l’assistent i desfer el que trenca, i bona part del seu poder consisteix, justament, a executar programes al teu ordinador amb els teus permisos.

Al voltant d’aquestes eines circulen, a més, les “skills”: fitxers que ensenyen fluxos de treball a l’assistent i que es comparteixen a les xarxes com si fossin plantilles de Word. M’ha tocat veure skills compartides amb entusiasme que invoquen programes que l’autor mai no va adjuntar: qui les descarrega rep una recepta incompleta que, per sort, no s’executa. Ho dic sense cap burla: la bona fe és evident. Però mostra una cosa incòmoda: s’està compartint i executant codi sense entendre del tot què fa ni què necessita.

I què pot sortir malament? El d’aquestes setmanes. Un cuc informàtic anomenat Miasma està infectant projectes de codi i amaga la seva càrrega precisament als fitxers que configuren aquests assistents d’IA: n’hi ha prou d’obrir un projecte contaminat perquè intenti robar les teves claus. Va arribar fins i tot a Microsoft, i dies després el kit complet de l’atac va quedar publicat a internet, llest per a imitadors. Al maig, a més, el mateix GitHub, la plataforma on el món guarda el seu codi, va reconèixer una intrusió que va començar amb una extensió enverinada per a un editor de programació: n’hi va haver prou amb un sol ordinador compromès per exposar milers dels seus projectes interns.

Sobre les skills hi ha números: una firma de seguretat va revisar gairebé quatre mil compartides en llocs comunitaris i en va confirmar 76 de malicioses. I el meu exemple preferit és el més silenciós: un connector de correu que va funcionar amb normalitat durant quinze versions, fins que una actualització va afegir una sola línia que reenviava, en còpia oculta, cada correu a l’atacant.

Les víctimes de tot això van ser desenvolupadors professionals: persones que revisen codi i dependències perquè és part del seu ofici, en empreses amb equips de seguretat. Si els va atrapar a ells, un advocat que descarrega una skill recomanada en un post i l’executa sense poder llegir-la corre un risc més gran, a la pitjor màquina possible: la que guarda expedients sota secret professional.

Per això el meu suggeriment, almenys per ara, és prudència amb les eines d’ofici aliè. Si no pots llegir el que executa una skill, i no tens a prop algú de confiança que pugui fer-ho per tu, aquest experiment pot esperar. L’eficiència que busques també existeix en eines fetes per a la teva professió, on la part tècnica ve resolta i hi ha algú que en respon.

Allunyar-se del tot de la IA seria perdre una eficiència que el gremi necessita. El camí raonable és adoptar-la amb la diligència que la professió ja aplica en tota la resta, i aquesta diligència cap en tres preguntes: què passa amb el que escric, qui respon per l’aplicació, i què estic executant al meu ordinador.

Tanco amb la idea que ho resumeix tot: com més màgica sembla l’eina, més criteri professional exigeix. Treballo en aquesta cruïlla entre dret i enginyeria, construint eines que absorbeixen la part tècnica perquè l’advocat no carregui amb riscos que no pot avaluar, i vull continuar escrivint sobre aquestes traduccions entre els dos mons. Les preguntes dels tallers són la millor guia que tinc; us llegeixo.

L'home de la selva i la invenció de la IA

Mon, 18 May 2026 00:00:00 +0000

Vaig tenir un professor d’història a l’escola que havia viscut un temps a la vora de l’Orinoco. L’anomenàvem l’home de la selva. Un cop ens va explicar que en aquell poblat els carnissers regalaven els cervells de vaca perquè ningú no els veia cap valor. Ell els va començar a cuinar per als seus amics. Al cap d’uns mesos tothom els cuinava, i els carnissers els van posar preu.

El mateix professor ens va ensenyar el concepte d’Edmundo O’Gorman: la invenció d’Amèrica. Colom va arribar al Carib creient que havia trobat les Índies i va morir convençut d’això. La idea d’un continent nou no existia al cap de ningú. Es va haver d’inventar després, amb cartografia i violència, perquè el mapa mental europeu només tenia tres parts. O’Gorman va més enllà: Amèrica no esperava ser descrita. El mateix acte de pensar-la la va fer existir.

Torno a pensar en l’home de la selva. Estem en plena invenció d’alguna cosa, en el sentit d’O’Gorman.

Fa quinze anys que escric programari. Fa any i mig que gairebé no escric codi. Construeixo més, en menys temps, amb menys gent. Vaig fundar Trifolia, una empresa d’IA per a advocats xilens. Els veig travessar el mateix llindar que vaig travessar jo, amb la mateixa cara de desconcert. Un amic advocat, un dels nostres usuaris més fidels, em va dir fa poc: “Quan m’ho vas comentar jo pensava, com li donaré la redacció d’un escrit a una màquina, no em cabia al cap. Al final era pura ceguesa.”

No em cabia al cap. És la frase de Colom davant de les Antilles. El que el meu amic anomena ceguesa va ser el primer moment de tota invenció. La categoria nova no encaixa fins que el mapa es reorganitza per rebre-la.

Encara no sé què és aquesta cosa amb què treballo. Alguns dies sembla un vidre estrany: hi apunto amb un prompt i projecta formes que ja eren als llibres, a internet. Un mirall gran i antic. Altres dies sembla un ésser que persegueix objectius, entrenat per maximitzar una recompensa, que tenim lligat amb camisa de força perquè redacti sense fer mal.

Cap de les dues descriu una cosa que ja hi sigui. Cada metàfora fabrica una IA diferent, i qui guanyi la batalla de les metàfores determinarà què acaba sent tot això. La invenció produeix el continent.

I en inventar-la a ella ens estem inventant a nosaltres. El meu amic, que pensava el dret des de la redacció d’escrits, ja no pensa el mateix. Jo, que era programador, fa temps que tampoc. Els carnissers de l’Orinoco van posar preu a una carn que abans regalaven, i en fer-ho van canviar el seu ofici sense adonar-se’n.

Escric això com una invitació. A sortir una estona de la conversa del PIB i els riscos existencials, i entrar en una de més vella: la de com es fa lloc al cap per a una cosa que encara no hi cap. La humanitat ja va passar per això abans. Quan algú va encendre foc. Quan els polinesis van arribar en canoa a illes que no eren al seu mapa. Cada cop vam trigar generacions, i gairebé sempre va costar car. Aquesta vegada, tant de bo, tinguem una mica més de cura.

Publicat originalment a LinkedIn el 18 de maig de 2026.

La tècnica més efectiva per fer servir la IA és la més simple

Tue, 31 Mar 2026 00:00:00 +0000

La tècnica més efectiva per fer servir la IA no és cap prompt màgic ni cap framework sofisticat. És una cosa simple: mantenir les converses curtes i centrades en un sol tema.

La IA ha agafat un camí equivocat? No hi discuteixis. No intentis corregir-la a mig camí. Torna a començar, incorporant aquell aclariment al teu missatge inicial. Així de simple.

Cada cop que “ens barallem” amb la IA per redreçar-la, embrutem el context. I un context brut produeix pitjors resultats, no pas millors.

El que em frustra des del meu costat com a fundador: tot i ser tan simple, encara no hem trobat una manera efectiva de “fer-ho per l’usuari” dins de Trifolia. No hi ha cap botó que ho resolgui. Només ens queda educar els usuaris perquè ho apliquin.

Publicat originalment a LinkedIn el 31 de març de 2026.

A Trifolia no tenim fe cega en cap model

Wed, 04 Mar 2026 00:00:00 +0000

A Trifolia.cl no tenim fe cega en cap model d’intel·ligència artificial. No ens enamorem de les marques.

El que fem és més simple i més difícil alhora: provar, mesurar, triar.

Tenim un procés intern d’avaluació contínua de models. Qualitat de resposta, velocitat, precisió contextual, cost. Tot compta. I quan en trobem un de millor, actualitzem sense dubtar.

Quan Anthropic va llançar Claude Sonnet 4.6, l’endemà ja l’estàvem fent córrer al nostre agent. No per moda ni per hype. El vam provar perquè provar-ho tot és la nostra feina. I va resultar que era bo. Molt bo. Sonnet 4.6 va guanyar en allò que més ens importa: la qualitat de les respostes que reben els nostres usuaris. Avui és un dels models centrals que mouen Trifolia.

Aquest és un dels avantatges reals de construir sobre IA el 2025: la velocitat de millora és brutal. I si hi estàs atent, pots traslladar aquesta millora directament als teus clients.

En recerca jurídica no hi ha marge per a l’error bonic. Un advocat no pot arribar als tribunals amb una citació que no existeix o una llei d’un altre país. Per això triem els models com qui tria un bisturí: per precisió, no per marca.

La tecnologia es mou ràpid. Nosaltres ens movem més ràpid.

Publicat originalment a LinkedIn el 4 de març de 2026.

Quan un enginyer i un advocat no s'entenen

Wed, 11 Feb 2026 00:00:00 +0000

Hi ha una conversa que es repeteix. Un enginyer intenta explicar què fa un model de llenguatge i recorre a “xarxes neuronals”, “tokens”, “paràmetres”. A l’altre costat de la taula, un advocat assenteix amb la cortesia de qui va deixar d’entendre fa dues frases. Després cadascú torna al seu despatx convençut que l’altre no parla el seu idioma. I tots dos tenen raó.

Aquesta escletxa entre el món tècnic i el legal l’he vista de prop. Poca gent aconsegueix transitar-la amb soltesa, i vull ser bo en això, perquè el problema és real: els advocats prenen decisions sobre tecnologia que no comprenen del tot, i els enginyers construeixen eines per a un context legal que tampoc acaben d’entendre.

Quan vaig fundar Trifolia, tenia clar el que no volia: una altra empresa d’enginyers venent solucions d’enginyeria a advocats, amb la mentalitat de Silicon Valley que la tecnologia s’explica sola. Això no funciona. El que volem és resoldre problemes jurídics, partir de la pràctica legal i fer servir la tecnologia com a mitjà, no com a fi. I per a això, el primer pas és l’educació: que l’advocat entengui què hi ha darrere d’aquestes eines. No per convertir-se en enginyer, sinó per deixar de dependre cegament de qui li ven el programari.

Amb aquesta convicció vaig preparar “Fonaments Tècnics d’IA per a Advocats”: 20 diapositives interactives que van des de què és un LLM i com genera text, fins a al·lucinacions, finestres de context, privadesa de dades i consideracions pràctiques per a l’exercici legal. El material és completament obert (CC BY-NC-SA 4.0): educacion.trifolia.cl.

Un aclariment: aquestes diapositives són material de suport per a una presentació en directe. Algunes no són completament autocontingudes; hi estic treballant.

L’hem fet servir en dos tallers impartits des de Trifolia:

Universitat de Talca (gener de 2025): taller presencial, 65 assistents (vídeo disponible).
Taller en línia (6 de febrer de 2025): 100 assistents.

El 100% dels assistents va indicar que el contingut va superar o complir les seves expectatives, i un 86,3% va considerar que el nivell era adequat. El 13,7% restant el va trobar massa avançat, cosa que em diu que estem trepitjant la vora correcta.

Però les enquestes de satisfacció mesuren percepció, no precisió. I en aquesta etapa el que més necessito és feedback:

Enginyers (especialment de programari i ML): Vaig sobresimplificar alguna cosa fins al punt de deixar-la incorrecta? Fer accessible el que és complex sempre corre el risc de deformar-lo.
Advocats: Estic caient en tecnicismes innecessaris? O, al contrari, estic subestimant el que ja sabeu? El punt just és difícil de trobar sense els vostres ulls.
Professors de dret: m’encantaria que aquest material us servís per explicar aquestes tecnologies als vostres alumnes. Si el feu servir, expliqueu-me què funciona i què no.

A les diapositives hi ha un formulari de feedback, o em podeu escriure a educacion@trifolia.cl. El repositori accepta issues.

Publicat originalment a LinkedIn el 11 de febrer de 2026.