L'home de la selva i la invenció de la IA

Mon, 18 May 2026 00:00:00 +0000

Vaig tenir un professor d’història a l’escola que havia viscut un temps a la vora de l’Orinoco. L’anomenàvem l’home de la selva. Un cop ens va explicar que en aquell poblat els carnissers regalaven els cervells de vaca perquè ningú no els veia cap valor. Ell els va començar a cuinar per als seus amics. Al cap d’uns mesos tothom els cuinava, i els carnissers els van posar preu.

El mateix professor ens va ensenyar el concepte d’Edmundo O’Gorman: la invenció d’Amèrica. Colom va arribar al Carib creient que havia trobat les Índies i va morir convençut d’això. La idea d’un continent nou no existia al cap de ningú. Es va haver d’inventar després, amb cartografia i violència, perquè el mapa mental europeu només tenia tres parts. O’Gorman va més enllà: Amèrica no esperava ser descrita. El mateix acte de pensar-la la va fer existir.

Torno a pensar en l’home de la selva. Estem en plena invenció d’alguna cosa, en el sentit d’O’Gorman.

Fa quinze anys que escric programari. Fa any i mig que gairebé no escric codi. Construeixo més, en menys temps, amb menys gent. Vaig fundar Trifolia, una empresa d’IA per a advocats xilens. Els veig travessar el mateix llindar que vaig travessar jo, amb la mateixa cara de desconcert. Un amic advocat, un dels nostres usuaris més fidels, em va dir fa poc: “Quan m’ho vas comentar jo pensava, com li donaré la redacció d’un escrit a una màquina, no em cabia al cap. Al final era pura ceguesa.”

No em cabia al cap. És la frase de Colom davant de les Antilles. El que el meu amic anomena ceguesa va ser el primer moment de tota invenció. La categoria nova no encaixa fins que el mapa es reorganitza per rebre-la.

Encara no sé què és aquesta cosa amb què treballo. Alguns dies sembla un vidre estrany: hi apunto amb un prompt i projecta formes que ja eren als llibres, a internet. Un mirall gran i antic. Altres dies sembla un ésser que persegueix objectius, entrenat per maximitzar una recompensa, que tenim lligat amb camisa de força perquè redacti sense fer mal.

Cap de les dues descriu una cosa que ja hi sigui. Cada metàfora fabrica una IA diferent, i qui guanyi la batalla de les metàfores determinarà què acaba sent tot això. La invenció produeix el continent.

I en inventar-la a ella ens estem inventant a nosaltres. El meu amic, que pensava el dret des de la redacció d’escrits, ja no pensa el mateix. Jo, que era programador, fa temps que tampoc. Els carnissers de l’Orinoco van posar preu a una carn que abans regalaven, i en fer-ho van canviar el seu ofici sense adonar-se’n.

Escric això com una invitació. A sortir una estona de la conversa del PIB i els riscos existencials, i entrar en una de més vella: la de com es fa lloc al cap per a una cosa que encara no hi cap. La humanitat ja va passar per això abans. Quan algú va encendre foc. Quan els polinesis van arribar en canoa a illes que no eren al seu mapa. Cada cop vam trigar generacions, i gairebé sempre va costar car. Aquesta vegada, tant de bo, tinguem una mica més de cura.

Publicat originalment a LinkedIn el 18 de maig de 2026.

Assaig · Edu Ramírez

L'home de la selva i la invenció de la IA